29 agosto 2014

Vincles Extraordinaris: Tot connecta

Aquest estiu he tingut la sort de poder participar amb una secció setmanal en un programa de ràdio a Onda Cero Catalunya, el Fem l'Agost que presenten en Joan Puig, Pere Roura i Berenguer Costa (i l'oncle Gustau!).

La secció es deia "Vincles Extraordinaris" i intentava descobrir-vos les connexions ocultes o casuals que existeixen entre els temes més diversos. Però tot i que no sempre és evident, la música que he escollit també anava lligada al tema que tocava.

VINCLES/1 (des del minut 11:17)
VINCLES/2 (des del minut 34:43)
VINCLES/3 (des del minut 9:59)
VINCLES/4 (des del minut 17:25)

En el tercer programa, per exemple, hem començat parlant de la darrera pel·lícula dels Transformers: l'era de l'extinció, ara amb dinosaures, que ens ha portat a recordar la "guerra dels ossos" que es va desenvolupar al segle XIX entre l'equip de paleontòlegs de l'Edward Drinker Cope i l'Othniel Charles Marsh, i que es va acabar al 1892. La música de fons és la dels "End Credits" de la pel·lícula Parc Juràssic, potser el film que més recentment ens ha il·lustrat la figura dels paleontòlegs moderns.

Això ens ha fet recordar altres coses que van passar al 1892, com ara el primer partit de basquet de la història, que a Samoa hi va haver dos 4s de Juliol, o que Conan Doyle va publicar el primer recull d'aventures de Sherlock Holmes. La música escollida per a aquest segment és l'Himne Nacional de Samoa, "O Le Fu'a o Le Sa'olotoga o Samoa" que vol dir "Samoa, l'estendard de la llibertat".

El 5 d'octubre d'aquell 1892 van caure dos mites criminals: a Lieja (Bèlgica) l'Adam Worth, a qui Scotland Yard anomenava "el Napoleó del Crim" (wink, wink, nudge, nudge), i a Coffeyville (Kansas) la banda dels autèntics germans Dalton. És amb una suite de peces del film animat La balada dels Dalton que ho il·lustràvem. Acabava la dècada en que havien anat morint els grans mites criminals de l'Oest, i que havia començat al 1881 amb en Pat Garret abatent Billy el Nen i el duel de l'OK Corral a Tombstone. Si una mort es recordaria als Estats Units aquell any, però, seria la del president James Garfield, tot just electe, a qui va assassinar l'advocat Charles Guiteau.

D'aquesta mort, i de tots els magnicidis nordamericans, en parla el musical Assassins de l'Stephen Sondheim, estrenat al 1990 a l'off-Broadway i arribat al propi Broadway al 2004, amb un muntatge que es va emportar 5 premis Tony, un d'ells per a en Denis O'Hare pel seu paper de Charles Guiteau. De la "balada dels Dalton" hem passat a "The ballad of Guiteau" d'Assassins, amb Denis O'Hare i Neil Patrick Harris.

Hem parlat de la carrera d'en Harris, aleshores, amb recomanació especial del seu Doctor Horrible's Sing Along Blog. La música del segment era, precissament, el tema "Brand New Day" de la minisèrie.

Aquí ve potser la peça que ha passat més desapercebuda: parlant de Denis Diderot, director de la primera Enciclópedia i l'home que va encunyar l'expressió teatral de la "quarta paret", hem sentit una suite de música clàssica que no estava pas escollida a l'atzar. Es tractava d'una suite d'Andrè Grétry, músic francès, coetani de Diderot, i nascut a Lieja, la ciutat on un segle desprès enxamparien "el Napoleó del Crim". Més concretament, de l'ópera Céphale et Procris, que adaptava una de les històries de les Metamorfosis d'Ovidi; la qual cosa era especialment addient perquè en el segment llegiem un fragment de Diderot sobre la transformació de les especies animals que s'avançava intuitivament 90 anys a L'origen de les espécies de Darwin.

I hem acabat lligant amb el principi, parlant de l'extinció dels dinosaures amb la música dels "End Titles" del film animat Dinosaure de Disney. Una pel·lícula que justament està enmarcada en aquest període apocalíptic de la prehistòria. L'era de l'extinció.

Tot connecta.



PD: la samarreta que jo portava al programa -d'El Gran Héroe Americano- tampoc era aleatòria. El protagonista d'aquella sèrie es deia Ralph Hinkley... al menys durant la primera meitat de la primera temporada. Desprès li van canviar per Hanley, perquè al març de 1981 un tal John Hinckley va intentar matar el president Donald Reagan. Personatge, en John, que evidentment apareix també al musical Assassins d'Stephen Sondheim ;)

No hay comentarios: